El conjunt de Didier Deschamps va treure profit de la seva major fe en la victòria i va fer bo un gol aconseguit a pilota parada, quan tot feia pensar que la trobada acabaria en taules.

En trajectòria ascendent, l’equip francès va jugar la basa de la frescor per superar l’aposta per l’experiència que va desplegar el tècnic Claudio Ranieri, en plena deriva destructiva, amb vuit partits consecutius sense victòria.

El triomf va ser just a la vista que els dos equips van deixar poques ocasions en el camp, però van ser els francesos els qui més van buscar el triomf.

Encara que els italians, al contraatac, s’havien fabricat les millors fins que Ayew aprofitar el seu tercer remat de cap entre els tres pals per establir l’avantatge local.

Els dos equips van demostrar que estan lluny de les cimeres europees, com demostra que en les seves respectives lligues ni tan sols estan en zona classificatòria per a la màxima competició europea.

El quart del campionat francès va demostrar massa respecte pel setè de l’italià, encara que l’Inter li costa suportar l’estatus que desprèn el seu palmarès, amb cinc lligues italianes en els sis últims anys i la Lliga de Campions de 2010.

Tot just una bona rematada de Forlán a passada de Cambiasso en el primer temps i una jugada a pilota parada de Stankovic van ser les opcions més destacades del Inter.

No moltes més va tenir el Marsella, que es va conformar amb un parell de xuts llunyans de l’espanyol César Azpilicueta, el millor del seu equip fins que es va retirar tocat en un turmell en el minut 80, i les jugades de cap de Ayew.

El primer temps va estar marcat per la impotència local i els contraatacs visitants que, de retruc, es van dur les millors ocasions de la trobada.

Sobretot la que va tenir Forlán a passada de Cambiasso que va obligar a una gran parada de Mandanda als 11 minuts.

La segona meitat va ser més equilibrada però tan poc espectacular, sense que cap dels dos mereixés desfer la igualtat en el lluminós.

Va caldre esperar al descompte, que els italians comencessin a pensar que havien sortit indemnes del Velòdrom marsellès perquè Ayew es beneficiés, en un córner, de la indolència de Stankovic i batés a Juli Cèsar, prolongant el somni francès d’enderrocar a un equip italià en plena descomposició.

IB3 ja ha trobat una bona posició per no perdre Detall. Durant el matí hem fet guàrdia i hem vist el doble de Cristiano Ronaldo. Aquí el teniu. No sabem com xuta. Ni com juga a futbol. Però el pentinat el clava.

Dura responsabilitat la seva. Veurem com va la cosa aquest horabaixa amb els dos protagonistes vertaders. I aquest dijous, ja ho sabeu, Nadal canvia el plató publicitari per al ring de Golèmica que podreu seguir a IB3 TV i ib3noticies.com.

Martí Crespí, Cendrós i Pep Lluís Martí han treballat a part, a Anoeta el Mallorca hi té una bona oportunitat per donar un bot a la classificació.

Abans de l’entrenament les nostres càmeres han captat aquesta imatge. Joaquin Caparrós s’ha aturat a xerrar amb Miquel Soler. El tècnic del primer equip i l’entrenador del filial han intercanviat opinions durant una bona estona. L’andalús es nodreix d’un bon grapat de jugadors del Mallorca B i per això ell i el Nanu Soler necessiten estar en sintonia dia a dia.

Aquest dijous Sergi i els seus companys, tornen a la competició contra Unicaja a l’Eurolliga però de moment avui és dia per a les celebracions. El jugador maonès, MVP de la final, s’ha convertit en l’ídol de l’afició madridista. Una final que recordarà sempre.

Els de Pato saben que la clau és no tornar a cometre les errades que els varen sentenciar dissabte. La referència és el bon joc que varen fer durant la primera part. Saben que és difícil, però, intentar eliminar els campions vigents de la competició.

6 -1 varen guanyar els de Caparrós remuntant el 2-0 de l’anada. I si feliç és el record mallorquinista, òbviament tot el contrari a Sant Sebastià on aquesta golejada no s’ha oblidat, ni molt manco.

L’equip espanyol no va fer grans ostentacions i va superar durant gairebé tot el partit la por del fred i a la gespa artificial de l’estadi olímpic Luzhnikí.

Va ser un partit a la italiana, amb el “General Hivern” en retirada, ja que les temperatures no van baixar dels 4 graus sota zero, i un camp ple a vessar (més de 70.000 espectadors).

El tècnic madridista, Jose Mourinho, va optar per un doble pivot amb Xabi Alonso i Khedira, i va sorprendre al cedir la titularitat a Callejón, que mai ha defraudat cada vegada que li ha tocat sortir d’inici.

L’equip blanc va sortir amb les línies avançades, cosa que va aprofitar l’equip de l’Exèrcit rus per agafar-li l’esquena a la defensa visitant en els primers deu minuts.

Les coses es van complicar per als homes de Mourinho al cap de quinze minuts, ja que el seu davanter centre, Karim Benzema, va haver de retirar-se del terreny de joc lesionat.

Seguidament, el seu substitut, Gonzalo Higuaín, va disposar de la primera gran ocasió del Reial Madrid al disparar dins de l’àrea gran, però el porter local va aclarir àgilment.

Khedira hauria pogut marcar al límit de l’àrea petita en el rebuig, però el seu xut a boca de canó també va ser detingut per Chepgúrov.

A partir d’aquell moment, el Reial Madrid va bloquejar l’equip local, cosa que es va traduir en el control absolut del joc i el primer gol del partit.

Un error de la defensa russa en la sortida de la pilota va ser aprofitat per Higuaín per robar la pilota i cedir-la a Özil, que va aixecar la mira telescòpica per centrar al cor de l’àrea, on hi havia Khedira.

L’alemany no va arribar, però la pilota li va arribar a Cristiano Ronaldo, que no ho va dubtar i va rematar ras i dur amb l’esquerra, sense que el porter local pogués fer res per salvar una altra vegada al seu equip (28′).

A la segona part, el Reial Madrid va sortir amb la intenció de tancar el partit i l’eliminatòria. Així, Callejón hauria pogut marcar el segon als tres minuts de la represa.

Després de rebre una magnífica passada de Cristiano, l’espanyol va disparar incomprensiblement fora quan el més fàcil hauria estat centrar Higuaín, que demanava la pilota al punt de penal.

El tècnic local, Leonid Slutski, va decidir introduir diversos canvis per buscar l’empat, ja que el Reial Madrid començava a mostrar símptomes de cansament, però el CSKA mai va aconseguir inquietar la porteria blanca.

Llavors, Mourinho va decidir treure Kaká per recuperar el control de la pilota, just quan Cristiano Ronaldo va poder sentenciar el partit encarant el porter rus, que va avortar el perill amb la seva valenta sortida.

El lusità, el millor jugador del partit, va poder marcar una altra vegada amb un xut al límit de l’àrea gran, però el seu xut va sortir lleugerament desviat (82′).

Els madridistes lamentarien aquestes oportunitats perdudes, ja que en l’últim moment una centrada des de la dreta va ser aprofitat pel suec Wernbloom per empatar el partit.

El Reial Madrid haurà d’esperar fins al Santiago Bernabeu per sentenciar l’eliminatòria i prosseguir el seu camí a la desena copa d’Europa, la final del qual es disputarà a l’estadi olímpic de Munic.

Tres mesos després, Taylor Coppenrath tornava a una convocatòria amb el Menorca Bàsquet davant el Logronyo.

Agradarà més o menys però és Evident és que Utz Claasen parla molt clar. Ahir vespre a Golèmica va fer una afirmació Ben Contundent: Llorenç Serra Ferrer i Jaume Cladera l’han enganat, l’alemany va afirmar que el president Cladera li havia “confessat” tota la veritat sobre la transacció: “la informació que vaig rebre abans d’entrar sobre el preu amb què la resta (d’accionariat) havia entrat era falsa”.

Informació “falsa” així ho va qualificar Claassen, alhora que va assegurar que no quedarà aturat davant aquesta situació. L’alemany que diu sentir-se com un mallorquí més, va tenir resposta per tot i per tothom.

També hi Va haver temps per a la distensió: Claassen va desvetllar què hi ha en el seu famós maletí…

Afronta els vuitens de final després de batre rècords amb ple de triomfs en la fase de grups, afrontant un duel a Moscou marcat per les condicions extremes, sota una més que possible nevada i temperatures de – 5 graus com a màxima, davant un CSKA curt de ritme després de dos mesos d’aturada hivernal.

Amb la Lliga encarrilada torna el gran repte del Reial Madrid, aconseguir la “Desena” Copa d’Europa. L’equip de José Mourinho afronta un dur examen a la gespa artificial de l’estadi olímpic Luzhnikí, on es registrarà un ple absolut amb 78.000 espectadors a les grades desafiant l’intens fred de Moscou a les 21.00 hora local.

Obligat a combatre les baixes temperatures en un terreny de joc al qual no està acostumat, el Reial Madrid buscarà un bon resultat en el seu primer enfrontament en la història davant el CSKA a la Lliga de Campions, per sentenciar l’eliminatòria a la tornada del Santiago Bernabéu.

José Mourinho perd per a la cita un jugador que havia de tenir un paper important a Rússia, l’argentí Ángel Di María. Un nou contratemps muscular en el seu retorn el va deixar a Madrid.

El tècnic recupera Álvaro Arbeloa per al lateral dret i Sergio Ramos tornarà al centre de la defensa. La força defensiva de l’equip l’augmentarà amb la presència de l’alemany Sami Khedira a la medul·lar.

Tot indica que repetirà Mourinho la seva aposta per la parella Mesut Özil i Kaká. Sense cap dubte en l’atac amb Cristiano Ronaldo i Karim Benzema. Gonzalo Higuaín va tenir problemes físics la setmana passada que li van impedir jugar contra el Racing de Santander i començarà a la banqueta.

El CSKA Moscou, quartfinalista de la Lliga de Campions fa dues temporades, rep el Reial Madrid després de més de dos mesos de recés hivernal en un partit en què malgrat la climatologia és extrema per a l’equip espanyol, ja no responen a l’”General Hivern”, per l’augment de les temperatures a la capital russa.

Durant la parada, el CSKA ha buscat el ritme de competició amb sis amistosos durant la concentració a Espanya i Turquia, dels quals va guanyar quatre i en va perdre dos.

Durant aquest temps ha pogut recuperar diversos dels lesionats, tot i que davant el Reial Madrid no podrà comptar amb el seu porter titular, l’internacional Ígor Akinféev.

També és baixa segura el xilè Mark González, que ha recaigut dels seus problemes al maluc que el van obligar a passar pel quiròfan, mentre el japonès Honda, sembla no haver superat del tot els seus problemes al genoll dels que es va tractar a Barcelona.

El seu davanter centre, l’ivorià Doumbia, màxim artiller de la lliga russa (24) i que ha marcat cinc gols en “Champions”, es va reintegrar a l’equip fa uns dies després de disputar la Copa d’Àfrica. Formarà parella a la davantera amb el nou fitxatge de l’equip de l’Exèrcit rus, el nigerià Musa, que ha estat elogiat pels seus propis companys durant la concentració espanyola.

El centre del camp inclourà el jove Dzagóev, el millor jugador del CSKA, i el suec Wernbloom, que va ser fitxat recentment de l’Alkmaar holandès. El dubte radica en si el tècnic rus, Leonid Slutski, optarà per un 4-3-3 amb tres mitjos centres o per un 4-2-3-1, de la qual cosa dependrà que l’esquerrà serbi Tosic, procedent del Manchester United, surti d’inici.

La línia més feble és la defensa, que inclou els internacionals Ignashévich i als germans Berezutsky, jugadors de gran envergadura que tenen dificultats per marcar futbolistes hàbils i ràpids.

Serà el primer examen a eliminatòria directa per un Reial Madrid que ha aconseguit eliminar amb Mourinho antigues barreres europees en vuitens de final. Favorit al títol amb el Barça, el seu únic objectiu és mantenir la fermesa de la fase de grups, en què va establir un nou rècord: ple de triomfs amb 19 gols a favor i dos en contra.

Víctor, exjugador de la Reial, ha explicat que la plantilla balear tenia tres noms de rivals apuntats en vermell.

“Un d’ells era el Vila-real, que ja hem fet tirar endavant en un partit rodó, i els altres dos són la Reial Societat i l’Osasuna. A Anoeta serà difícil, però intentarem portar alguna cosa positiva, i davant l’Osasuna, hem de fer valer la nostra condició de local”, ha assenyalat l’ariet balear.

El Mallorca es troba a cinc punts del descens després de guanyar el Vila-real i, segons ha afirmat Víctor “és un bon matalàs, però s’ha de seguir sumant”.

“La veritat és que el 4-0 al Vila-real ens ha donat una dosi de moral molt gran. Ells són un molt bon equip i el nostre mèrit va ser no deixar-los jugar”, ha indicat Víctor, que atribueix la seva ratxa golejadora – suma sis gols a la Lliga – “a la confiança” que li ha donat Joaquín Caparrós.

“Abans entrava, jugava i em treien, com a molts futbolistes, però amb el míster tot és diferent. Ha confiat en mi i tinc aquesta regularitat necessària per a qualsevol jugador”, ha precisat Víctor Casadesús.

Es despertava aquest matí el Barcelona a tretze punts del Reial Madrid, amb mitja Lliga tenyida de blanc i la sensació – ja gairebé un “dejà vú – que tornaria a transitar noranta minuts més per la corda fluixa per mantenir-se amb alguna opció de reeditar el títol.

Els seus pitjors auguris es van confirmar al cap de poc de començar el xoc, quan a la primera jugada de perill del partit, el València es va trobar amb un gol de Piatti, que es va colar entre la indecisió de Valdés, Piqué i Montoya, que debutava com a titular a la Lliga, per rematar de primeres un centre de Feghouli.

El guió somiat per Emery en la tornada de les semifinals de Copa, s’escrivia aquesta nit a Lliga per al conjunt che: 0-1, en la seva primera arribada i quaranta metres a les esquena de la defensa blaugrana per sentenciar el partit a la contra.

No obstant, els partits es fan molt llargs quan es disputen al Camp Nou, sobretot, si al davant tens Messi, que al seu estadi, on es sent el protagonista del xou, resulta un depredador letal, una bèstia insaciable.

En el seu partit de Lliga 200 com a blaugrana, l’”Puça” es va encarregar de rescatar el seu Barça amb tot el seu repertori de geni. Primer va marcar un gol de murri, aprofitant un error de Rami, i després, va rematar dues vegades una assistència d’Abidal fins a fer el segon.

No s’havia arribat al cap de mitja hora, i Messi ja li havia donat la volta al partit. Les jugades de l’astre argentí van excitar a la grada i van reactivar un equip orfe de la direcció de Xavi i estressat per competir sense descans des de fa tres anys i mig.

Iniesta va començar a assemblar-se a Iniesta, Alexis, a agradar-se per banda dreta, i Cesc, a mostrar aquesta arribada brutal des de la segona línia que el fa un futbolista especial.

Entre tots ells van fabricar mitja dotzena més de claríssimes ocasions abans d’arribar al descans. La més espectacular, una volea a la mitja volta de Cesc que es va estavellar al travesser.

Del València ja feia molts minuts que no quedava ni rastre. El conjunt valencià treia a faltar el lesionat Banega. Jonás i Tino Costa no apareixien en la creació, i per acabar -ho d’adobar, perdia Miguel per lesió.

L’equip d’Emery, lluny de recompondre’s, es va trencar encara més en els primers minuts de la represa. El Barça va ficar la trobada més ritme, si això és possible. Tot passava molt ràpid i als antípodes de Soldado, a qui les circumstàncies del joc el van obligar a dimitir del partit.

Iniesta filtrava passades impossibles, mentre Alexis i Cesc tornaven a posar a prova Alves, capaç d’estirades felines com la que va desviar al travesser un cop de cap de Messi.

Una volea de Jonas abans d’arribar a l’equador de la segona meitat es va trobar amb una providencial manyopla de Valdés i va despertar el València, que es va adonar que, malgrat la insultant superioritat del rival, un gol li ficava una altra vegada en el xoc.

Visualitzar aquesta idea el va animar a estirar-se una mica més. També l’entrada de Jordi Alba. Fins que Messi va decidir que ja era hora que els valencianistes despertessin del seu somni a un quart d’hora del final.

El crac de Rosario firmava el tercer, aprofitant un rebuig d’Alves a l’abast de Tello, i el quart, definint amb una subtil vaselina una passada a l’espai de Busquets. Xavi, a qui Guardiola li va donar els últims cinc minuts, tancaria el compte en el temps afegit.

- Fitxa tècnica:

5 – Barcelona: Valdés; Montoya, Piqué, Puyol, Abidal, Sergio Busquets, Cesc (Thiago, min.77), Iniesta (Xavi, min.86), Alexis, Messi i Pedro (Tello, min.68).

1 – València: Diego Alves; Miguel (min.26), Rami, Víctor Ruiz, Mathieu, Albelda, Tino Costa (Topal min.82), Feghouli, Jonas, Piatti (Jordi Alba, min.66) i Soldado.

Gols: 0-1: Piatti, min. 8. 1-1: Messi, min.22. 2-1: Messi. min.27. 3-1: Messi, min.76, 4-1: Messi, min.85. 5-1: Xavi, min.90+1.

Àrbitre: Turienzo Álvarez (Col·legi Castellanolleonès). Va mostrar targeta groga a Albelda (min. 4), Tino Costa (min.35) i Soldado (min.64).

Incidències: Partit de la vintè quarta jornada de Primera Divisió disputat al Camp Nou davant 74.240 espectadors.

Gràcies a les dues dianes d’ahir l’algaidí supera la seva marca personal i suma ja sis gòls. Uns números que el col·loquen entre els 5 màxims golejadors de la història del Mallorca. El davanter ha ocupat les portades dels diaris d’avui.

“L’esforç dels futbolistes s’ha vist recompensat, i me n’alegro per ells i per la nostra afició, que avui ha acudit en major nombre al camp, la qual cosa és una excel·lent notícia perquè tots són necessaris per aconseguir els nostres objectius”, ha explicat Caparrós.

El tècnic sevillà va aplaudir el lliurament i determinació dels seus jugadors, però no va estar d’acord que havia estat el millor partit de la temporada.

“Davant el Reial Madrid també vam estar molt bé, i allà només ens va faltar el segon gol; davant el Saragossa vam fer una trobada molt completa, però el més important a partir d’ara és aconseguir aquesta regularitat i mantenir-la fins al final”, ha precisat.

Caparrós ha insistit que partits com els jugats davant el Vila-real, “transmeten aquesta determinació i intensitat necessària per convèncer qualsevol rival que puntuar aquí és molt complicat”.

“Treballem per ser un equip sòlid que defensi i aprofiti les seves ocasions. Ho hem aconseguit i ja és història perquè hem d’anar ‘piano, piano’ i preparar-nos per als pròxims partits”, ha subratllat Joaquín Caparrós.